Educació i Covid-19

Lidón Gasull: "Els recursos econòmics destinats a l'emergència educativa són insuficients"

Lidón Gasull és directora de la FaPaC, l'organització que agrupa les associacions de famílies d'alumnes de Catalunya. Parlem amb ella com serà un inici de curs que estarà especialment marcat per l'afectació de la Covid-19.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Es podrà començar el curs amb normalitat el catorze de setembre?
Si es prenen les mesures adequades, nosaltres creiem que sí que és possible començar el catorze de setembre amb presencialitat i normalitat. Cal, però, prendre les mesures adients. De moment, s'ha fet un pas amb què a infantil i primària els grups, com a màxim, tindran una ràtio de vint alumnes per aula. Ara bé, caldrà veure com es materialitza. Això implica alguns centres educatius que amb la densitat d'alumnat que tenim en relació amb els metres quadrats del centre, necessiten espais addicionals per poder mantenir aquests grups de menys de vint alumnes. També significa que necessitem més professorat. D'altra banda, falten també mesures per secundària, a no ser que ens estiguem plantejant que es pot fer ensenyament telemàtic o híbrid. Potser, aquí, no estan posant tots els recursos que facin falta. És un pas respecte a allò que teníem fa una setmana, que ens estàvem situant en grups classe de 25 a infantil i primària i 30 a secundària.

Tal com estan les coses ara mateix, no podem garantir una tornada segura a les escoles. Si es fan les coses com hem estat demanat des del maig, potser sí.

Quines són aquestes demandes...
Bàsicament, el que portem demanant des de maig, és grups reduïts, depenent de la densitat d'alumnat i dels metres quadrats disponibles, de 10, 15 o màxim 20 alumnes. En segon lloc, demanem l'habilitació d'espais públics addicionals per destinar-los a l'educació. Això vol dir arribar a acords amb els ajuntaments. En tercer lloc, fer modificacions als projectes educatius de centre per incentivar les activitats a l'aire lliure i reduir el risc de contagi. Posant sobre la taula aquestes tres modificacions, evidentment no a tot arreu igual, podem garantir aquesta tornada segura. La setmana passada, el nou secretari de salut pública es va posar les mans al cap de com s'estaven fent les coses fins al moment des d'Educació i ara sembla que s'estan fent passes cap endavant. Tenim tres setmanes per arribar a bons acords per començar el curs de forma segura.

Confien en que el govern durà a terme aquestes mesures que demanen?
No ho sabem. Confiar, no confiem. Però, per nosaltres la presencialitat de l'alumnat és bàsica. Sense aquesta presencialitat no podem garantir la igualtat d'oportunitats ni el dret a l'educació sense discriminació. Les conseqüències de no trepitjar una escola, per a molt alumnat català, són molt grans. Ja ho són ara, no vull imaginar a llarg termini. Hem d'intentar posar tots els esforços per preparar el sistema educatiu per poder començar amb presencialitat. La tasca que tenim com a FaPaC és treballar fins al final, fer tota la pressió possible i intentar que això sigui possible.

Els preocupen altres punts?
També tenim una altra fita important com a FaPaC. Primer diàleg i pressió perquè prepari el sistema educatiu. Però, després també cal que es prepari per a un possible confinament. En cas que hi hagi un rebrot o es doni un cas i el centre s'hagi de confinar, hem de veure quines mesures tenim. Hem de veure què tenim pensat per a l'alumnat que s'hagi de quedar a casa o per l'alumnat de secundària que en possibles rebrots s'hagi de quedar a casa. Això podria ser un desastre per l'alumnat que més ho necessita.

No es tracta només de tenir un dispositiu electrònic amb connexió a internet. Es tracta de tenir un adult responsable fent costat a l'alumne, es tracta que es faci servir el dispositiu electrònic de forma correcta, es tracta de com es segueix l'ensenyament telemàtic i a quines plataformes es connectaran. O com serà la interacció entre professors, alumnat i famílies. Fa temps que alertem del què passarà en el moment en què ens confinem. No pot tornar a passar el que va passar el mes de març, quan ens va agafar per sorpresa.

Els recursos econòmics destinats a fer front a l'emergència educativa són insuficients. Veurem si, en aquestes setmanes, podem aconseguir que s'hi aboquin més recursos.

Quines són les principals preocupacions que us transmeten les famílies?
Hi ha reaccions de tota mena. Hi ha els grups de famílies que tenen por i no volen portar els seus fills a l'escola, però hem de dir que són minoritàries. La gran preocupació de les famílies és que els seus fills no puguin anar a l'escola presencialment. Moltes famílies han vist què és l'educació telemàtica. Moltes han vist què és haver d'anar a treballar, perquè els és impossible treballar telemàticament. Les famílies han vist el que és haver de teletreballar a la vegada que han d'acompanyar als seus fills i filles en l'educació. I estan espantats. Veuen les conseqüències que té això. Volen que els seus fills puguin tornar a l'escola de forma segura.

Venen d'un confinament complicat, oi?
El que més ens traslladen les famílies és que el curs comença el catorze de setembre i amb seguretat. Per què la desesperació de les famílies en què s'havia de combinar el treball amb l'educació telemàtica ha estat horrible. Ens demanaven que demanessin mesures per als nens i nenes que no podien fer res del que per a ells era essencial. Perquè durant tot el confinament es va pensar molt en els adults, la gent gran, els gossos... però, no es va pensar gens en els infants. Les famílies ho han passat molt malament, no és senzill tenir un nen o nena tancat en quatre parets. I a les zones urbanes encara pitjor que a les zones rurals.

Com a societat hem de tenir clar que, si en una pandèmia com la que estem vivint, no prioritzem la salut i l'educació, les conseqüències poden ser brutals.

Els pares han de poder triar portar o no els infants i joves als centres educatius?
La FaPaC creu que, respectant totes les opinions, si en els centres educatius es posen els mitjans necessaris per evitar el risc de contagi i garantir la seguretat de l'alumnat i el professorat, creiem que ha de ser obligatori anar a l'escola, com ho ha estat sempre. Sempre que es garanteixi aquesta seguretat. Estem parlant que és un dret fonamental i, com a tal, els poders públics tenen l'obligació de garantir-lo. No el podem deixar a la voluntat de les famílies, igual que no deixem l'educació dels nostres fills i filles a la voluntat de les famílies quan no estem en pandèmia.

Si no hi ha les condicions necessàries per començar el curs amb seguretat, s'ha d'ajornar l'inici de curs?
De moment nosaltres no estem en aquest escenari. Si no avancem, veurem amb el què hi hagi, quina és la millor opció i actuarem. De moment, estem en l'escenari de seguir pressionant i dialogant per arribar el catorze de setembre amb les mesures necessàries.


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.